ASME vs EN 13445: dues visions del disseny de recipients a pressió

En l’àmbit del disseny mecànic, els recipients a pressió ocupen una posició crítica: són essencials per a processos industrials de sectors com l’energètic, químic, petroquímic o alimentari.

Per garantir-ne la seguretat i el rendiment, diferents regions del món han desenvolupat els seus propis codis tècnics. Dues de les normatives més utilitzades i influents són el codi ASME Boiler and Pressure Vessel Code (BPVC) dels Estats Units i la Norma Europea EN 13445.
Malgrat perseguir un mateix objectiu, la seguretat estructural dels recipients a pressió, ambdues normatives presenten diferències substancials en enfocament, metodologia i àmbit d’aplicació. A continuació, explorem aquests contrastos clau.

Enfocament i cobertura

El codi ASME, especialment la seva Secció VIII Divisió 1, és un marc extens que s’utilitza àmpliament a nivell internacional. Estableix les regles per al disseny, fabricació, inspecció i certificació de recipients a pressió, incloent tant calderes com contenidors no exposats al foc. És reconegut per la seva rigor tècnic i detall normatiu, amb especificacions precises per a cada component, material i procés.
Per la seva banda, la norma EN 13445 va ser creada per harmonitzar el disseny de recipients a pressió dins de la Unió Europea, d’acord amb la Directiva Europea d’Equips a Pressió (PED). S’aplica exclusivament a recipients no exposats a la flama i cobreix una àmplia varietat de materials, com acers, aliatges i foses. La seva estructura facilita el marcatge CE, un requisit clau per a la comercialització dins del mercat europeu.

En el darrer any, hem executat diversos projectes seguint el codi ASME en localitzacions tan diverses com Finlàndia, Polònia, San Lorenzo, Iraq o Kyanly, i sota la norma EN 13445 en diferents punts d’Europa, com la península Ibèrica o Suïssa, servint a una gran varietat de sectors, des del químic fins a l’alimentari.

L’eficiència de la junta soldada: un factor clau

Un dels punts que més condiciona el càlcul de l’espessor mínim és el valor assignat a l’eficiència de la junta soldada (E). Aquesta eficiència reflecteix el grau de confiança que es pot tenir en la qualitat de les soldadures respecte al comportament estructural del conjunt.

• En el codi ASME, aquest valor pot variar considerablement segons el tipus de soldadura i els procediments d’inspecció utilitzats. Si no es fan proves radiogràfiques.
• La norma EN 13445, en canvi, adopta un enfocament més modern: parteix de la base que les soldadures són fiables si es compleixen determinats requisits de qualitat i traçabilitat, assignant així un valor d’eficiència proper a 1. Això permet dissenys més lleugers i, alhora, manté un nivell de seguretat equivalent, tot reduint costos materials.

Aquest contrast representa una diferència de filosofia: mentre ASME opta per ser més conservador per defecte, EN 13445 assumeix que la qualitat dels processos moderns permet optimitzar millor els recursos sense renunciar a la seguretat.

Compatibilitat amb la Directiva PED i el marcatge CE

Una altra gran diferència pràctica rau en la compatibilitat amb la Directiva Europea d’Equips a Pressió (PED). Mentre que l’EN 13445 està dissenyada específicament per complir la PED, i per tant és l’eina natural per a projectes dins del mercat europeu, el codi ASME no ho està per defecte.
Això no significa que no es pugui utilitzar ASME en projectes europeus, però sí que sovint es requeriran verificacions addicionals, documentació complementària o processos d’equivalència, especialment si es vol obtenir el marcatge CE.
Aquesta distinció pot ser crítica per a fabricants o enginyeries que vulguin operar a escala internacional: mentre ASME té una forta presència a Amèrica i en mercats asiàtics, EN 13445 és imprescindible per operar a Europa.

Conclusions: quin codi és millor?

La resposta no és única, sinó que depèn del context. Ambdós codis ofereixen un alt nivell de seguretat i detall tècnic, però presenten avantatges diferents segons el projecte:

• ASME és ideal per a projectes internacionals o fora d’Europa, per la seva robustesa, reconeixement global i aplicació transversal a tot tipus de recipients, incloent calderes.
• EN 13445 és l’opció natural per a projectes dins la Unió Europea o aquells que requereixen el marcatge CE. A més, el seu enfocament més analític pot oferir avantatges en disseny optimitzat i control de costos.

Tant si es prioritza el compliment regulador com si es busca l’eficiència estructural, el més important és conèixer bé les diferències i escollir el codi que millor s’ajusti a l’aplicació, al mercat i als requeriments del projecte.
A IES Soler, sabem que cada projecte industrial té necessitats específiques. Per això t’oferim assessorament tècnic per trobar la solució de calor elèctric més adequada, compatible tant amb el codi ASME com amb la norma EN 13445. Així garantim seguretat, eficiència i compliment legal en qualsevol mercat.