Gas natural i GNL en projectes industrials exigents

El gas natural i el GNL (gas natural liquat) continuen tenint un paper rellevant en els projectes energètics i industrials. En un context marcat per la necessitat de garantir seguretat de subministrament, flexibilitat operativa, eficiència i reducció d’emissions, moltes infraestructures vinculades al gas estan evolucionant cap a models més exigents, més connectats i més adaptats a les necessitats reals de cada mercat.

Segons l’Agència Internacional de l’Energia, la demanda global de gas natural va assolir un nou màxim històric el 2024, amb un creixement del 2,7%. L’increment va estar impulsat principalment pels mercats emergents i economies en desenvolupament, mentre que la indústria i la generació elèctrica van representar al voltant del 75% del creixement addicional de la demanda.

Aquest escenari ajuda a entendre per què el gas natural i el GNL continuen formant part de molts projectes energètics i industrials. No es tracta només d’una qüestió de disponibilitat energètica, sinó també de seguretat i continuïtat operativa. En aquest context, la generació amb gas continua apareixent en el debat energètic com una eina de suport a la resiliència del sistema, especialment en àmbits com l’estabilització de xarxes, el creixement industrial i la integració de renovables.

El GNL i les infraestructures més flexibles

El GNL permet transportar gas natural en estat líquid, reduint-ne el volum i facilitant el seu moviment a escala internacional. Aquesta capacitat logística és especialment important en un mercat energètic on les rutes tradicionals de subministrament canvien i on els països busquen més flexibilitat en les seves fonts d’energia.

Una de les tendències que mostra aquesta evolució és el creixement del FLNG, o gas natural liquat flotant. Rystad Energy preveu que la capacitat global de FLNG arribi als 42 milions de tones anuals el 2030 i als 55 milions el 2035, davant dels 14,1 milions registrats el 2024. Aquest creixement reflecteix l’interès per infraestructures més flexibles, mòbils i adaptables a diferents entorns operatius.

Però aquesta flexibilitat també implica més exigència tècnica. Les plantes, terminals, unitats flotants, sistemes de transferència, processos auxiliars i equips associats han de respondre a condicions molt concretes de temperatura, pressió, seguretat, integració i continuïtat operativa.

Per què els projectes vinculats al gas exigeixen solucions tècniques a mida?

Els projectes industrials relacionats amb gas natural i GNL no només requereixen infraestructures energètiques fiables, sinó també equips capaços de treballar en condicions tècniques molt concretes.

En aquests entorns, definir correctament una solució tèrmica és essencial per garantir que el sistema funcioni de manera fiable i segura. No es tracta només d’aportar calor, sinó d’adaptar l’equip al tipus de fluid o gas, a la temperatura de treball, a la pressió del procés, al cabal, als materials en contacte amb el medi, a l’espai disponible, a la instal·lació i als terminis del projecte.

A més, alguns projectes poden estar subjectes a requisits normatius específics. Quan intervenen equips a pressió, cal considerar el marc aplicable de la Directiva d’Equips a Pressió, que regula el disseny, la fabricació i l’avaluació de conformitat d’equips a pressió estacionaris amb una pressió màxima admissible superior a 0,5 bar.

També hi ha aplicacions en què poden existir atmosferes potencialment explosives, especialment en entorns vinculats a gasos, vapors o combustibles. En aquests casos, la normativa ATEX estableix requisits essencials de salut, seguretat i avaluació de conformitat per als equips destinats a treballar en aquests entorns.

Per això, en projectes vinculats al gas, la fiabilitat no depèn només de la qualitat de l’equip, sinó també de la seva adaptació tècnica al procés, a l’entorn de treball i als requisits de seguretat de cada aplicació.

Fiabilitat, control i adaptació en projectes vinculats al gas

En projectes industrials exigents, la solució tèrmica no pot definir-se només a partir de la potència necessària. També cal entendre com treballarà l’equip dins del procés: si haurà de mantenir temperatura, escalfar un fluid en circulació, donar suport a un circuit auxiliar, adaptar-se a una instal·lació existent o integrar sistemes de control i seguretat.

Aquí és on la capacitat d’adaptació tècnica esdevé clau. Un equip ben dimensionat i ben integrat pot contribuir a millorar el control tèrmic, reduir riscos operatius i facilitar la continuïtat del procés. En canvi, una solució genèrica o poc adaptada a les condicions reals de treball pot generar problemes de rendiment, manteniment o fiabilitat.

En projectes relacionats amb gas natural, GNL, fluids i processos industrials exigents, comptar amb solucions dissenyades a mida és essencial per garantir fiabilitat, seguretat i continuïtat operativa. Per això, la divisió de calor elèctric industrial d’IES SOLER desenvolupa solucions a mida per a diferents processos i aplicacions, adaptant cada disseny a les condicions tècniques del projecte.

En un sector energètic cada vegada més exigent, aquesta capacitat d’adaptació és clau per afrontar projectes industrials amb garanties.