Transformació industrial sostenible a Europa
Transformació industrial sostenible a Europa
El repte d’equilibrar competitivitat i descarbonització
Europa afronta una dècada decisiva per transformar el seu teixit industrial cap a un model més sostenible, eficient i competitiu. L’estudi publicat recentment per la Universitat de Cornell, titulat “Pursuing decarbonization and competitiveness: a narrow corridor for European green industrial transformation”, analitza en profunditat com la indústria europea pot avançar cap a la neutralitat climàtica sense perdre la seva força productiva ni la seva autonomia estratègica.
Un doble objectiu: reduir emissions i mantenir la competitivitat
La recerca posa de manifest un dels grans dilemes de la política climàtica europea: com reduir dràsticament les emissions industrials sense comprometre la competitivitat global. Sectors com el de l’acer, el ciment, els productes químics o els fertilitzants concentren més del 60% de les emissions industrials de la UE, i són alhora fonamentals per a l’ocupació i el creixement econòmic del continent.
L’estudi conclou que la descarbonització profunda és tècnicament viable, gràcies sobretot a la electrificació i a l’ús d’hidrogen verd com a substitut dels combustibles fòssils. Tot i així, adverteix que els costos energètics i d’infraestructura poden generar desequilibris entre països i sectors, fent que algunes indústries busquin deslocalitzar-se fora d’Europa si no es garanteix un marc competitiu estable.
Tres camins per a una indústria europea verda
Els investigadors proposen tres estratègies per assolir aquest equilibri entre sostenibilitat i rendibilitat:
- Reubicació industrial dins d’Europa.
Traslladar part de la producció a zones amb més disponibilitat de recursos renovables, com el sud o el nord d’Europa, podria reduir lleugerament els costos energètics, però també comporta riscos socials i logístics. La reubicació només és viable si es planifica amb una visió conjunta europea i amb suport públic a les regions afectades. - Importació selectiva de productes intermedis verds.
Incorporar matèries com l’amoníac, el metanol o el ferro reduït amb hidrogen (HBI) produïdes en països amb energia renovable abundant pot reduir costos i emissions, mantenint a Europa el valor afegit de les fases finals de producció. Aquesta via es presenta com una de les opcions més eficients per mantenir ocupació, producció i competitivitat sense dependre completament de la indústria externa. - Subvencions i polítiques públiques selectives.
Les ajudes governamentals són essencials per evitar la fugida de la indústria verda, però l’estudi alerta que no poden ser il·limitades. El suport ha de concentrar-se en sectors estratègics —com l’acer o l’amoníac— i en la modernització d’instal·lacions existents, més que en l’expansió massiva de noves plantes. D’aquesta manera, la transició energètica pot ser econòmicament sostenible i socialment justa.
La clau: una transició tecnològica realista
Segons els resultats del model energètic PyPSA-Eur, desenvolupat pels autors, l’electrificació dels processos industrials i l’ús combinat d’hidrogen verd i captura de carboni poden reduir les emissions fins a un 90% el 2040 i arribar a la neutralitat climàtica el 2050.
A més, la producció local d’energia renovable —solar, eòlica i hidràulica— esdevé essencial per reduir la dependència exterior i garantir preus competitius a llarg termini.
Tot i els reptes, l’estudi subratlla que Europa disposa d’un marc regulador pioner (com el Net-Zero Industry Act i el Clean Industrial Deal), que pot convertir la sostenibilitat en un motor de creixement econòmic i d’innovació tecnològica.
L’electrificació com a peça clau de la descarbonització
L’estudi de la Universitat de Cornell també destaca l’electrificació de la calor industrial com un dels pilars tecnològics fonamentals per assolir els objectius climàtics.
Els sistemes de calefacció elèctrica industrial, juntament amb l’hidrogen verd i la captura de carboni (CCS), s’identifiquen com a solucions viables per substituir els combustibles fòssils en nombrosos processos productius. Aquesta transició permetria reduir de manera significativa les emissions associades a la generació de calor d’alta temperatura, un dels principals focus de CO₂ del sector industrial.
Tot i que alguns sectors encara requereixen innovacions tecnològiques addicionals, com l’ús de plasma o electrificació indirecta per al ciment, la calor elèctrica ja és una alternativa madura i essencial per a moltes aplicacions industrials.
Com contribueix IES Soler a aquesta transformació?
Aquesta transformació industrial no és només un repte de polítiques públiques, sinó també una oportunitat per a les empreses industrials que apostin per l’eficiència energètica i la descarbonització.
En aquest context, des d’IES Soler acompanyem la indústria europea en aquest camí cap a la sostenibilitat amb solucions de calor elèctric i enginyeria tèrmica eficient, que permeten substituir sistemes basats en combustibles fòssils per alternatives elèctriques, controlades i netes.
Les nostres tecnologies contribueixen a:
- Electrificar processos tèrmics industrials, reduint emissions directes i millorant l’eficiència global.
- Integrar fonts d’energia renovable en processos productius, amb un alt nivell de control tèrmic.
- Minimitzar el manteniment i l’impacte ambiental gràcies a sistemes robustos i duradors.
A més, l’experiència de més de 80 anys d’IES Soler i el nostre enfocament en la innovació, la seguretat i la sostenibilitat la converteixen en un soci estratègic per a les empreses que volen avançar cap a un model industrial descarbonitzat i competitiu.
Cap a una nova revolució industrial europea
La transició verda europea no serà només una qüestió de reduir emissions, sinó de repensar com i on produïm. Com assenyala l’estudi de Cornell, el futur industrial europeu dependrà de la capacitat de combinar eficiència energètica, innovació tecnològica i col·laboració entre sectors.
Empreses com nosaltres ja estem demostrant que la transformació industrial sostenible és possible, rendible i, sobretot, imprescindible per garantir el futur de la indústria europea.
